Carlos Monsiváis Aceves

Carlos Monsiváis Aceves (Ciutat de Mèxic, 4 de maig de 1938 - 19 de juny de 2010) fou un escriptor i periodista mexicà, cronista de la Ciutat de Mèxic. miniatura|esquerra|Biblioteca personal de l'escriptor, avui dipositada a la Biblioteca de Mèxic José Vasconcelos.

Va estudiar en la Facultat d'Economia i en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i teologia en el Seminari Teològic Presbiterià de Mèxic. Des de molt jove va col·laborar en suplements culturals i mitjans periodístics mexicans. Gran part del seu treball el va publicar en periòdics, revistes, suplements, setmanaris i un altre tipus de fonts hemerogràfiques. Va col·laborar en diaris mexicans com a ''Novedades'', ''El Día'', ''Excélsior'', ''Uno Más Uno'', ''La Jornada'', ''El Universal'', ''Proceso'', la revista ''Siempre!'', ''Eros'', ''Personas'', ''Nexos'', ''Letras Libres'', ''Este País'', entre d'altres. Va ser editorialista de diversos mitjans de comunicació. Va ser secretari de redacció en les revistes ''Medio Siglo'' (de 1956 a 1958) i ''Estaciones'' (de 1957 a 1959) i director del suplement «La cultura en México» de la revista ''Siempre! ''(entre 1972 i 1987). Va dirigir la col·lecció de discos ''Voz Viva de México'', de la UNAM.

Les seves posicions polítiques i la seva perspectiva crítica el van portar, des de l'inici de la seva carrera periodística, a adonar-se de tots aquells fenòmens literaris, socials i culturals que implicaven un desacatament a l'autoritarisme, a l'ordre establert i al conservadorisme. D'aquí el seu interès en el moviment estudiantil de 1968, els ídols populars (El Santo, Cantinflas), el moviment feminista, les figures contestatàries d'esquerra i els personatges o esdeveniments que en algun sentit implicaven un avanç de les idees progressistes i un rebuig a tota posició autoritària. Va promoure els drets de les minories socials, l'educació pública i la lectura. Va recolzar obertament la lluita per la diversitat sexual i els drets dels animals. Va ser un ferm partidari de la despenalització de l'avortament i va lluitar en contra de la tauromàquia, cosa que li va generar molts detractors en els sectors conservadors.

Un altre dels seus interessos va ser el cinema mexicà. Va escriure múltiples assajos i acostaments al tema (el llibre ''Rostros del cine mexicano'', per exemple) i va dirigir per més de deu anys el programa ''El cine y la crítica'' de Radio UNAM. A més, va participar com a actor en diverses pel·lícules mexicanes, entre les quals es troben ''Un alma pura'' de Juan Ibáñez, ''Tajimara'' de Juan José Gurrola, ''En este pueblo no hay ladrones'' d'Alberto Isaac, ''Los caifanes'' de Juan Ibáñez, ''Las visitaciones del diablo'' d'Alberto Isaac, ''Zapata'' de Felipe Cazals i ''La guerrera vengadora 2'' de Raúl Fernández Jr..

Va ser cèlebre l'afecte de Carlos Monsiváis pels gats: a la seva casa vivien un total de tretze gats. Els metges que el van atendre van confirmar que la seva malaltia (la fibrosis pulmonar) no va tenir res a veure amb el fet que convisqués amb tantes mascotes. Va crear, juntament amb Claudia Vásquez Lozano, l'organització civil Gatos Olvidados, que ella presideix.

Carlos Monsiváis va ser internat l'1 d'abril de 2010 a l'àrea de teràpia intensiva de l'Institut Nacional de Ciències Mèdiques i Nutrició ''Salvador Zubirán'', a causa d'una fibrosi pulmonar. Finalment, el 19 de juny de 2010 la Secretaria de Salut va comunicar el seu decés a causa d'una insuficiència respiratòria. El seu fèretre va estar exposat en el Palau de Belles Arts de Mèxic. Com a reconeixement al seu suport a la lluita de les minories sexuals, es va col·locar la bandera LGBT sobre el taüt. Proporcionat per Wikipedia