Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a ''Niklas Koppernigk'' (en alemany) o ''Nicolaus Copernicus'' (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu llibre de referència, ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' (''Sobre les revolucions de les esferes celestes''), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani, publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'Univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència, que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Fou un dels grans polifacètics del Renaixement: va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, cap militar, diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Amb tot i això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat. Proporcionat per Wikipedia