Max Vogrich

Max Vogrich (Sibiu, Romania, 2 de gener de 1852 - Nova York, EUA, 8 de juny de 1916) fou un pianista i compositor austríac.

Als catorze anys ja era un pianista distingit i va ser enviat al Conservatori de Leipzig per a perfeccionar els estudis, sent allà deixeble de Hauptmann, Richter i Moscheles. De 1870 a 1878 donà nombrosos concerts per Europa, Amèrica del Sud i els Estats Units. De 1882 a 1886 residí a Austràlia com a concertista i professor de piano i després retornà als Estats Units, on va romandre algun temps.

És autor de nombroses òperes, dels quals llibrets n'és autor, com: * ''Vanda'', (Florència, 1875) * ''Lanzelot'', (1890) * ''King Arthur'', (Leipzig, 1893) * ''Der Buddha'', (1899) * ''Die Lieder des Euripides'' (Weimar, 1905)

També se li deu: * ''The Captivity'', (oratori) * ''The Young King and the Sheperdss'', (cantata) * ''The Diver'', (cantata)

Nombroses ''misses, simfonies, concerts per a violí i piano'', música vocal, sonates i de cambra. Proporcionat per Wikipedia